El 25 d’abril, diumenge del Bon Pastor, celebrem la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de les Vocacions Natives, unes jornades lligades per molts punts en comú, que poden resumir-se tal i com ho ha expressat el Papa Francesc amb una idea encisadora: “Nosaltres no tenim un producte que vendre, sinó una vida que comunicar; Déu”. Un autèntic desafiament per a tots nosaltres.
La vocació és una afirmació individual i personal davant d’una crida, però que necessita assolir una imprescindible base comunitària. Si manca la comunitat, desapareixerà el sentit de compartir i de servir. S’acabaran vivint realitats individuals aïllades del món real. Tots nosaltres, preveres, religiosos, religioses i laics, hem sentit aquest crida en el seu moment i ara també tenim la responsabilitat de fer possible amb el nostre testimoniatge, servei i acció, que altres es sentin cridats a seguir a Déu i que es qüestionin: per a qui és la meva vida?
Des de fa uns anys, la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions coincideix amb la Jornada de les Vocacions Natives, perquè, emmarcades en la crida missionera, les vocacions arreu del món a la vida consagrada, laïcal i sacerdotal són el més clar reflex d’una manera de veure i viure la fe i la missió. Les comunitats que semblava que només podien viure si rebien des de fora, ara descobrim que son protagonistes a l’hora de donar i compartir. Les vocacions sorgides en les terres de primer anunci de l’Evangeli són les vocacions de tota la comunitat eclesial arreu del món. Les anomenades vocacions natives, tantes vegades sentides com a una realitat llunyana de la vivència de cada dia, entren en el més autèntic reflex de la experiència religiosa, en el sí mateix de l’Església, que tal i com ens recorda el Concili Vaticà II: “És essencialment missionera”. Per això aquestes vocacions es converteixen en les vocacions de tota l’Església. Es converteixen en les vocacions de cadascun de nosaltres i cal ajudar-les amb el sosteniment econòmic per tal que, no es perdi cap per manca de recursos.
A la nostra Església, hem volgut donar un espectre ampli a les Jornades i per això s’han organitzat des de les Delegacions de Missions, de Vida Consagrada i de Vocacions, amb la col·laboració de les Delegacions del Clergat i de Laics i Família. Per donar-li relleu, hem plantejat una SETMANA DE LES VOCACIONS, per tal que tota l’Església diocesana es posi en camí de pregària per totes les vocacions. Aquí trobareu el material que hem preparat per les comunitats, siguin parroquials que religioses, amb la voluntat que us els feu vostres i els pugueu aprofitar en els vostres grups, celebracions, famílies, etc. També en trobareu al Blog i a les Xarxes socials de Missions.
També hi ha el material oficial disponible per a preparar la celebració d’aquest dia, que també és abundant, ben elaborat, il·luminador i molt ric, confeccionat pel treball conjunt de CEE, CONFER, CEDIS i OMP. El podeu trobar a http://paraquiensoy.com. Una invitació a conèixer millor l’ànima de la jornada.
Per altra banda, us avancem per tots que aquells que, la situació de la pandèmia ho permeti, pugueu transmetre i encoratjar a la participació a les vostres comunitats a la celebració d’una VETLLA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS, que tindrà lloc el mateix 25 d’abril, a les 19h a la Catedral de Tarragona. Podeu trobar-la clicant aquí.
Ens hem de repetir tots plegats una i altra vegada: PER A QUI SOC JO? Amb sinceritat, honestedat i atreviment. A les hores descobrirem que no fem referència al COM sinó al QUI de la nostra pròpia fe. Una veritable provocació personal, que necessita de tota la comunitat, de tots i cada un del cristians de l’Església. Un projecte sorprenent, que té tantes cares, actituds, vivències i cultures, com respostes a la crida vocacional es puguin trobar arreu del món. Però amb una exclusiva raó de ser: anunciar.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Comptem amb la vostra pregària, i si podeu amb la vostra presència.